Vaig néixer a Granollers fa 16 anys i aquí segueixo.
M'agraden la fotografia i el cinema, als que em dedico quan puc i sorgeix l'oportunitat.
He creat diversos projectes, alguns que han vist la llum i d'altres que no.
En això es basa ser artista: en tenir idees i fer el què pots amb elles.
Artistes
Joan Fontcuberta
Nascut el 24 de febrer de 1955 a Barcelona, s'ha convertit en una eminència de la fotografia a Catalunya. Va guanyar el premi Hasselblad al 2013, considerat el premi Nobel de la fotografia.
Dins del món de la fotografia s'ha dedicat al assaig, la crítica i la docència.
Albert Gusi
Va néixer a Castellbisbal al 1970 i ha dedicat la seva obra fotogràfica a, sobretot, retratar la seva mirada particular del territori i els paisatges. La majoria dels seus projectes esdevenen performances col·lectives que acaben sent documentades, com a recull fotogràfic o com a registre fílmic.
Andrés Hispano
Famós per haver comissariat, juntament a altres artistes, diverses exposicions arreu del país. Escriu regularment al suplement cultural de La Vanguardia i va crear, amb Félix Pérez-Hita, "Soy Cámara, El programa del CCCB", un programa mensual que treballava de manera documental les obres del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el seu arxiu.
Mercè Alsina
Secretària de l'ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art), és crítica i comissaria independent. Ha treballat en premsa i televisió, ha format part de la creació de diferents vídeos artístics i documentals i, en ocasions, ha fet de docent en cursos universitaris.
Félix Pérez-Hita
Comissari, guionista, editor i director. Ha dirigit, junt amb Albert Hispano, alguns capítols de "Soy Cámara" i és el responsable de diferents projectes educatius experimentals i el creador de més d'una quinzena de documentals per a BETEVÉ.
Carles Barba
Nascut el 21 de març de 1923 i mort el 10 de novembre de 2020, Carles Barba va ser un director de documentals durant l'època franquista i post franquista. Aquests es caracteritzaven per ser en català i parlar no només sobre la quotidianitat burgesa, sinó també sobre temes com la condició de vida dels immigrants. Totes les seves obres compartien un to agredolç i anaven més enllà d'allò permès.
Joan Colom
Fou un fotògraf considerat un pioner de la composició de sèries fotogràfiques, al que se'l va conèixer sobretot per les seves fotografies fetes al Barri Xino (el Raval, Barcelona), on havia viscut i on el seu pare treballava. El tema comú a les seves obres sempre ha estat el carrer i les persones que el transiten. Va aconseguir combinar la vida deixada o de mala qualitat dels barris amb el fotoreportatge modern.
Vivian Maier
Nascuda a Nova York i morta a Chicago, va iniciar-se al mont de la fotografia als anys 50, quan va obtenir la seva primera càmera. Amb poc menys de 30 anys, va començar a utilitzar el seu lavabo a la casa de la família per a qui treballava de mainadera com a cambra fosca per revelar les seves fotografies. El tema de la seva obra va anar des de les ocupacions de la gent fins a aquells objectes o llocs abandonats que trobava.
Nan Goldin
Coneguda per la seva obra com a format visibilitzador i activista respecte temes com la comunitat LGTB i el moviment antidroga, Nan Goldin és una fotògrafa estatunidenca que va començar al món de la fotografia quan un treballador de la seva escola li va donar una càmera mb 15 anys, poc temps després del suïcidi de la seva germana. Va dedicar molt temps a fotografiar els barris gais i a persones trans o drag queens, emfatitzant en la bellesa i el glamour d'allò inusual o fora de la norma.
Cristina Núñez
Nascuda a Figueres, Cristina Núñez és una fotògrafa autodidacta coneguda per utilitzar l'autoretrat com a forma de teràpia. Va començar al 1988, després de cin anys sent addicta a la heroina com a forma de cerca interior i d'expressió d'emocions complicades. El seu treball, tant fotogràfic com en format fílmic, han estat exposats internacionalment.
Francele Cocco
Francele Cocco és historiadora i artista visual. Els seus projectes artístics es desenvolupen en les interseccions entre el pensament social i la filosofia de la imatge, articulant diferents tècniques fotogràfiques, vídeo, text i instal·lació. Les seves obres investiguen el tecnocapitalisme, l’excedent d’imatges, la contrainformació, el fetitxisme i la ideologia.
Erwin Wurm
Al llarg de la seva carrera, Erwin Wurm ha ampliat radicalment les concepcions de l’escultura, l’espai i la forma humana. Les seves escultures aprofundeixen en la relació entre abstracció i representació, presentant objectes familiars d’una manera sorprenent que anima l’espectador a veure’ls amb noves formes. Entre ells es troben els objectes materials que ens envolten: la roba que portem, els cotxes que conduïm, el menjar que mengem i les cases on vivim.
Weronika Gesicka
És una artista visual polonesa nascuda l’any 1984 a Włocławek, Polònia. La fotografia és l’eix central de l’art de Gęsicka i també crea objectes i artefactes. Els seus projectes aborden temes relacionats amb la memòria, els seus mecanismes i les teories científiques i pseudocientífiques relacionades. Sovint treballa amb material d’arxiu, també amb imatges trobades accidentalment a Internet, a les biblioteques i a la premsa.
Es va llicenciar a la Facultat d’Arts Gràfiques de l’Acadèmia de Belles Arts i va completar els seus estudis a l’Akademia Fotografii de Varsòvia.
Dina Kelberman
Artista multimèdia amb seu a Los Angeles, Califòrnia. El seu treball sorgeix de la tendència de recopilar i organitzar meticulosament imatges d’entorns comuns de la vida quotidiana a través de la cerca d’imatges a Google, YouTube, a Internet en general i a la televisió. La seva pràctica parteix de diversos mitjans i canals, incloent vídeos, performance, codis i fotografia, però sempre amb un enginy perfeccionista, establint limitacions i veient les possibilitats que hi ha en elles.
Jonathan Brown
Nascut a Taiwan el 1967 es va graduar a l’Austin College (Texas, EUA) el 1990 amb una llicenciatura en Art. Va començar la seva carrera artística a Barcelona on va viure entre el 1994 i el 2003. Actualment treballa en el collage, el muntatge i l’escultura al seu estudi d’Amsterdam, on resideix des de 2003. Les seves obres han rodat per festivals de cinema, museus i galeries d’art d’Europa i els Estats Units.
Ken Loach
Nascut el 17 de juny de 1936, és un director de cinema britànic. És, també, militant del trotkisme, una versió del marxisme amb uns ideals sovint reflectits a les seves peces audiovisuals. Amb 25 anys va entrar al món de les arts escèniques gràcies al grup de teatre de la seva universitat, però va descobrir la seva vertadera passió quan al 1963 li van donar una beca per treballar a la BBC.
Sempre des del caràcter crític, Loach s’ha dedicat a crear peces en contra les desigualtats i injustícies socials que hi hagués al moment. Molts dels seus documentals van ser censurats durant la dècada dels 80, en què Margaret Thatcher, enemiga del poble i el proletariat per la gran quantitat d’atur que va provocar. Això va passar, principalment, perquè a aquests es dedicava a qüestionar-la.
