CINEMA EDISON

sorry we miss you (2019)

1. Fitxa

Director: Ken Loach, nascut el 17 de juny de 1936, és un director de cinema britànic. És, també, militant del trotkisme, una versió del marxisme amb uns ideals sovint reflectits a les seves peces audiovisuals. Amb 25 anys va entrar al món de les arts escèniques gràcies al grup de teatre de la seva universitat, però va descobrir la seva vertadera passió quan al 1963 li van donar una beca per treballar a la BBC.

Sempre des del caràcter crític, Loach s’ha dedicat a crear peces en contra les desigualtats i injustícies socials que hi hagués al moment. Molts dels seus documentals van ser censurats durant la dècada dels 80, en què Margaret Thatcher, enemiga del poble i el proletariat per la gran quantitat d’atur que va provocar. Això va passar, principalment, perquè a aquests es dedicava a qüestionar-la.

Gènere: Drama

Corrent cinematogràfica o moviment: cinema contemporani

Argument: El Ricky (Kris Hitchen) ha estat sortint-se endavant amb la seva família mitjançant una dura lluita per un deute que té des de la crisi financera global del 2008. Al Ricky, que no té cap educació o formació professional, se li dona una oportunitat en ser contractat per portar una franquícia com a autònom, com a conductor de lliurament, sota la supervisió de Maloney, una persona molt dura que no li perdonarà ni una de les faltes que pugui haver de fer.

2. Recursos visuals:

Es tracta d’una pel·lícula que, al tractar un tema tan dur i cru, opta per intentar transmetre aquest mateix sentiment. No hi ha grans elements visuals que destaquin dins la peça, ja que majoritàriament utilitza plans fixes o amb molt poc moviment i que no trenquen amb cap mena d’esquema. La decisió artística de seguir un funcionament tant típic i comú recalca el fet que allò que veiem podria perfectament ser una situació real. Intenta (i aconsegueix) allunyar-se completament de la fantasia i transmetre realitat i fredor amb actors que ni són especialment guapos o propis de pel·lícules a gran escala; llum i colors molt freds i naturals; vestuari comú i per res fora de norma; escenaris i espais urbans i domèstics; i, sobretot, una estructura i muntatge molt simple i que sembla poc elaborada.

3. Descripció d’un personatge:

El Seb (Rhys Stone) és el fill més gran del Ricky i l’Abbie (Debbie Honeywood), i és el que sovint consideraríem un adolescent disruptiu. Passa tot el seu temps amb els seu grup d’amics, sovint saltant-se classe i anar a pintar grafitis. Es tracta d’un personatge molt interessant, ja que tot i que cau en els mateixos estereotips que la majoria de sempre sobre “l’ovella negra de la família”, en aquest cas es justifica i es busca un motiu pel qual el Seb fa el que fa: els seus pares es barallen i no creen un bon ambient a casa. Al no sentir-se acompanyat i veure’ls patir i discutir, l’única manera d’escapar del patiment és mitjançant dibuixar i fer el que li agrada.

4. Explicació d’una escena:

Després d’un dia molt llarg a la feina, tant pel Ricky com l’Abbie, la parella s’adorm al sofà davant la televisió quan els seus fills ja fa estona que han anat als seus llits a dormir. La seva filla Liz (Katie Proctor), que està més preocupada per la salut i el benestar dels seus pares del que sembla, es desperta amb el soroll de la televisió i es troba als seus pares desplomats al sofà. Intentant no despertar-los, apaga la pantalla i recull la taula i tot allò que ells no havien fet al adormir-se. Amb tot el moviment s’acaben despertant i anant a dormir, no sense renyar a la seva filla per estar desperta tant tard, però també agraint-li que es preocupi.

En aquest punt de la pel·lícula comencem a veure com fins i tot la filla de la família, que no és més que una nena, s’ha de fer responsable en algun moment donat. És aquí també quan els pares se senten malament per això mateix, no volen que la seva filla s’hagi de fer càrrec d’ells.