Glossari

Platea: En un teatre, en un cinema, etc., planta baixa, on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors.

 

Realitzador: Persona responsable de la realització d'una pel·lícula, d'un programa de ràdio o de televisió.

 

Pre-producció: etapa del projecte en la qual es prepara tot per la producción i el rodatge, hem de fer tot el tipus de guions, l’storyboard…

 

Producció: És la part del rodatge on es fa tot el procés de gravació d’imatge so i fotografía.

 

Postproducció: és la part del projecte final on s’agafa tot el que s’ha gravat i s’edita per crear el resultat final.

 

Càrrega expressiva: el grau en el qual es veu la imatge i el so, és a dir quant més càrrega expressiva més expresivitat mostra la persona i el so té més personalitat.

 

Efectes especials: aquells efectes que es realitzen abans, durant i després de la producción que inclouen explosions, personatges fantàstics… podrien fer-se en el mateix momento de la producció amb dobles d’acció o objectes però gairebé sempre s’incorporen a partir d’ordinador o es retoquen d’aquesta manera.

 

Dinàmic: que el que estem veient es fa amé, i cooncorda amb el que podriem esperar del plànol i del que es veu.

 

Espectador: persona que visualitza el espectacle, el curt, película…

 

Director: persona que mana, dirigeix i organitza la producció audiovisual.

 

Llenguatge audiovisual o cinematogràfic: Un sistema de comunicació multisensorial basat en un conjunt de recursos expressius transmesos mitjançant l'ús de tecnologies de la informació com el vídeo i l'àudio..

 

Pioners: persones o grups de gent que per la seva propia compte intenten realizar una petita producción audiovisual que tingui alguna cosa fora del comú

 

Enquadrament: És la composició, la disposició dels objectes vists, en allò que realment queda en un quadre. L'enquadrament forma part de la realitat que veiem a través del visor de la càmera i determina el que veurà l'espectador.

 

Moviments de càmera: si la càmera es trova fixa o com es mou aquesta en cada seqüència

 

Punt de vista: El que veu el públic és el que la càmera els vol mostrar. De manera semblant al narrador extern o intern a la literatura, la càmera pot adoptar un punt de vista externament neutre o un punt de vista intern, dient-nos la veritat des del punt de vista del personatge.

 

Il·luminació: Les llums creen ombres, envelleixen o rejoveneixen i tenen un efecte psicològic en els personatges.

 

Muntatge: Sovint, al cinema i la televisió, les escenes es construeixen combinant diferents plans. A aquesta combinació l'anomenem conjunt de planificació. Com estem acostumats, aquest és l'aspecte natural que tindria qualsevol observador d'una escena, per a nosaltres. però no és la veritat.

 

So: El so per a cinema i televisió, també conegut com a so per a productes audiovisuals, fa referència al procés d'elaboració de bandes sonores per a productes audiovisuals, ja siguin pel·lícules, curtmetratges, tràilers, documentals, novel·les, informatius o qualsevol altre tipus.

 

Camp: S’anomena camp a tot allò que es veu a la cámara, el que es visible en l’enquadrament i el que es vol mostrar a l’especatador.

 

Fora de camp: tot allò que no es veu a la càmera però hi ha al voltant d’aquest enquadrament, fa referencia a la localització on s’està rodant i per tant té alguna relació amb l’escena que estem rodant.

 

Enquadrament tancat: és una tècnica que s'aplica a diverses àrees artístiques i té com a objectiu enfocar-se en una part mínima de el cos o d'algun objecte

 

Enquadrament obert: com una presa àmplia amb la finalitat retratar no només l'entorn, sinó l'objecte o la persona que en aquest es trobi. En ambdues arts audiovisuals, aquest format va sorgir amb el propòsit de col·locar certa distància entre la representació i l'espectador.

 

Decorat:  a les arts escèniques o en una pel·lícula designa el lloc i l'entorn on té lloc l'acció. Al cinema, algunes companyies cinematogràfiques disposen de decorats fixos, com a Hollywood o Cinecittà. Per tant és tot allò que foram part de la decoració, i els objectes d'escena.

 

Angulació: L'angle de la càmera és l'angle i posició d'una càmera tant fotogràfica com de cinema. Aquest serveix per determinar la relació que s'estableix entre els elements dins de l'escena i l'espectador, per la qual cosa pot variar en funció del que es vol transmetre.

 

Trípode: Objecte que s'utilitza per sostenir la càmera amb la que es graba i per tant fa que el moviment de la càmera sigui fluit o que sigui completament estàtic.

 

Eix: s'entén per eix de càmera la línia hipotètica que uniria el centre de l'objectiu de la càmera amb el centre de la superfície enquadrada per aquesta en un determinat camp visual.

 

Ritme: és la impressió dinàmica donada per la durada dels plans, les intensitats dramàtiques, i, en darrer terme, per efecte del muntatge. El ritme del cinema, però, és ritme visual de la imatge, ritme auditiu del so i ritme narratiu de l'acció.

 

Panorámica: Una imatge panoràmica és la que mostra un panorama, usualment paisatgístic o arquitectònic, i que es distingeix per l'ampli horitzó visual que cobreix.

 

Tràveling: és un tipus de moviment de càmera que implica el desplaçament de l'eix del dispositiu. La càmera es mou durant el rodatge.

 

Tràveling frontal: Quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es

​

Tràveling lateral: Quan la càmera va movent-se lateralment, normalment  seguint, des del costat, el moviment d’un personatge.

​

Tràveling vertical: És quan la càmera es mou de dalt a baix verticalment.

​

Tràveling circular: És aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.

​

Moviments lliures: És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua.

​

Moviment lliure amb grua: La càmera es pot moure combinant la panoràmica i tràvelling, però també elevant-se o movent-se obliquament en qualsevol direcció, normalment instal·lada en una grua que li serveix de suport.

​

Càmera a má: És un moviment associat inicialment al punt de vista subjectiu, donat que es transmeten les vibracions de la càmera a l'espectador.

​

Steadicam: És el moviment lliure de la càmera. S'aconsegueix amb un sistema de suspensió o absorció del moviment, que permet realitzar seguiments d'objectes en moviment en situacions on un traveling no és viable: pujant una escala o a través dels arbres d'un bosc

​

Zoom: efecte en el quan la distància focal va variant.

​

Efecte vertigo: és un efecte cinematogràfic que consisteix a combinar un zoom enrere amb un travelling (desplaçament) endavant, oa la inversa, un zoom endavant amb un travelling enrere.

​

Càmera objectiva: Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant

​

Càmera subjectiva: Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge tenim

​

Color: Descriu l'entorn i les persones i ens permet connectar amb els colors que veiem a l'obra que simbolitzen els nostres sentiments.

​

Intensitat: quantitat de llum o de color que hi ha, si hi ha més intensitat el color serà més fort i visible si hi ha menys el color sera més 

​

Llum natural: llum feta amb la llum del sol i del propi espai sense focus externs.

​

Llum fontal: ve de darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

​​

Llum lateral: Remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

​

Llums creuades: Entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

​

Contrallum: el focus es trova instal·lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar.

​

Llum picada: Recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

​

Llum contrapicada:  Des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.