PANORÀMIC 2022

Del 20 d’octubre al 27 de novembre de 2022 podrem veure, a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, un seguit d’exposicions encaixades dins l’edició d’enguany del FESTIVAL PANORÀMIC i la seva temàtica: el quart paisatge, un concepte que fa referència a aquells entorns artificials, modificats o digitals.

 

icons

A la sala Dents de Serra hi ha situada l’exposició fotogràfica Icons, comissariada per Andrés Hispano, Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger.

La premissa d’aquesta exposició és fer que l’espectador es qüestioni què és real, què no ho és, de quina manera es pot enganyar a l’humà, i un munt d’altres qüestions metafísiques que et deixaran pensant una bona estona. Cortis i Sonderegger ens porten a aquests dilemes utilitzant maquetes en miniatura fetes per ells mateixos on, utilitzant una infinitat de materials com paper, cartó, sorra, fusta, teixit, cotó, poliestirè, guix, ciment, pintura i cola, recreen els espais i escenaris on han tingut lloc algunes de les fotografies més famoses de la història, fent-ne rèpliques pràcticament exactes. Té un punt terrorífic el fet de veure, a les fotografies que conformen l’exposició, la pròpia maqueta envoltada de materials, estructures i altres elements que ens demostren tant la feina que hi ha hagut al darrere de cada com la mida de les construccions dissenyades, sent extremadament petites.

Personalment, l’obra que més em va cridar l’atenció va ser la peça on es veia la reproducció de la famosa fotografia de Paul Simonon, baixista del grup The Clash, destrossant el seu baix contra el terra de l’escenari. Aquesta mateixa va ser utilitzada com a portada per l’àlbum London Calling, del mateix grup. Em va sobtar moltíssim com un foto que conec bé i amb la qual estic familiaritzat fos tan fàcil de recrear i reproduir a la perfecció o, si més no, com de fàcil ho feien semblar Jojakim Cortis i Adrian Sonderegger amb les seves inimaginables hores de treball.

 

bringing intimacy into the landscapes

Trobem, també a Dents de Serra, l’exposició Bringing Intimacy into the Landscapes, on se’ns plantegen un llarg seguit de fotografies d’espais a l’aire lliure, similars a, per exemple, fons de pantalla, però amb un gir del menys usual: a totes les imatges es pot trobar a un home, més o menys amagat en cada cas, ensenyant el cul a càmera.

Fa homenatge al gran mestre del paisatge americà del segle XX: Ansel Adams. Ens trobem tota mena de paisatges: des de deserts fins a climes més menys càlids i més muntanyosos. És una mena de burla cap als paisatges “perfectes”, portant, com ja diu el títol de l'exposició, la intimitat (la nuesa, el cul) als exteriors, als paisatges. Es tracta d’una exposició de caràcter molt còmic i, fins i tot, interactiu, ja que, a l'estar totes les fotografies situades de manera lineal a una paret, el comissari sembla que et convidi a anar avançant i a buscar el cul a cadascuna de les diferents composicions. 

 

violencia natural

Mayra Martell ens porta en un cru viatge per dues zones diferents de Mèxic, el seu país d’origen, i ens n’explica dues històries que ens remouen per dins a “Violencia natural”. Aquesta exposició, comissariada per Paula Laverde i Laia Casanova, està ubicada a l'Espai d'Arts. 

La primera història que ens mostra Martell és la de Ciudad Juárez, on va néixer. Es tracta d’una localitat envoltada per entorns i paisatges devastats, fruit d’haver sigut el camp de batalla per nombrosos càrtels de la droga i l’escenari d’un incomptable nombre de feminicidis i desaparicions de persones. Veiem tots aquests paisatges recollits a la Sala Zero de l’Espai d’Arts, servint de mostra de l’afectació i impacte que ha causat el consumisme d’una societat ara ja imparable.

Paral·lelament, a la mateixa sala, amb les fotografies situades sobre parets d’un altre color, hi trobem la segona història: la de Cerro de Pasco. Aquesta ciutat minera peruana va ser, pràcticament, una de les més desenvolupades i la segona més gran del país. Mayra Martell té la necessitat d’explicar-ne la història, ja que, actualment, es considera el municipi en situació d’emergència ambiental, un estat que ha forçat a molts dels habitants a abandonar casa seva. L’explotació industrial constant i sense pausa de la muntanya s’ha convertit en una agressió a la natura i als habitants, amb un paisatge gairebé inhabitable.

 

Vam tenir la sort de rebre una xerrada prèvia per part de l’autora de l’exposició, on ens va detallar amb molta dedicació quina era la seva trajectòria i com havia passat disset anys investigant i desplegant el seu arxiu fotogràfic de la faceta més relacionada amb la desaparició de les dones de Ciudad Juárez. Es tracta d’un tema molt delicat que ens va posar la pell de gallina a tots, però pel qual agraïm haver rebut els inputs propis de la creadora de tal recerca.